Makelele i Ozil / Font: Futbolarticulat
L’estiu de 2003 Claude Makelele marxava del Reial Madrid cap al Chelsea després que Florentino Pérez no igualés l’oferta que li havia fet el club anglès. Amb els 20 milions d’euros que va ingressar el conjunt blanc pel traspàs del migcampista pretenien reforçar-se amb un central que, finalment, no va acabar arribant.
Aquella temporada, la 2003-04, l’equip madrileny tenia una plantilla galàctica, creada a partir d’una política de fitxatges que va implantar Florentino batejada amb el nom de: «Zidanes i Pavones». L’onze inicial del Reial Madrid era el més similar que es podia veure cada cap de setmana a un anunci d’una marca de roba esportiva. Sobre el camp coincidien homes com Roberto Carlos, Beckham, Raúl, Zidane, Figo o Ronaldo, tots considerats entre els 10 millors jugadors del planeta, i tots ofensius. Makelele era el contrapunt a aquesta constel·lació, l’antiheroi de l’equip. El jugador que treballava i es desgastava en defensa perquè tota la qualitat dels seus companys florís en atac. El francès feia les funcions que abans havia fet Fernando Redondo i a qui Florentino també va traspassar. El president blanc sembla que mai va arribar a entendre que perquè les roses florissin amb tot el seu esplendor, algú els hi havia de netejar les males herbes.
Després de la sortida de Makelele els blancs van fer un any nefast. L’equip va acabar quart a la lliga, perdent 10 partits i encaixant 54 gols en contra, 20 més que el tercer classificat que va ser el Deportivo de la Corunya, i 27 més que el campió, el València. El Reial Madrid es va convertir en un conjunt trencat, sense equilibri, que ho confiava tot a la màgia dels seus davanters tot esperant aconseguir a cada partit un gol més que els seus rivals. De fet, aquesta idea, en part, es va imposar perquè van acabar com els més golejadors de la lliga, amb 72 dianes, però al darrere feien aigües.
La història sembla que es repeteix 10 anys després. Després d’aquella experiència, Florentino Pérez ha tornat a fer un traspàs que molt pocs han entès. Aquest estiu Ozil s’ha convertit en el nou Makelele. L’internacional alemany ha marxat del Madrid cap a l’Arsenal. El president va justificar aquest traspàs afirmant que necessitava fer calaix per afrontar tots els reforços s’havien portat aquest estiu. De nou, sembla que Pérez ha deixat de banda els criteris esportius a l’hora de decidir.
Amb la sortida d’Ozil els blancs han perdut el jugador pont entre l’atac i la defensa. Si fa 10 anys al Reial Madrid li faltaven jugadors destructors, ara en té excedent després de l’etapa Mourinho, i, precisament, la peça que més li manca és el jugador que crea a partir de la passada. L’equip s’ha quedat sense la figura que posa la pausa i el criteri per elaborar les jugades, el contrapunt al vertigen que li donen a l’atac jugadors com Cristiano Ronaldo, Bale, Marcelo o Di Maria.
De nou, Florentino Pérez torna a descompensar el joc de l’equip de la capital per ajudar a construir una nova «Galàxia Pérez», amb una plantilla de somni que, de moment, és incapaç de jugar com un equip i que ja es troba a 5 punts dels líders de la lliga.
B.M.
Futbol Articulat 