Sergio González / Font: weloba
Arbilla, Sevilla, Caicedo, Álvaro i Montañés. Aquestes seran les cares noves de l’Espanyol 2014-15, juntament amb la del tècnic Sergio González. 14 anys després un dels fills pròdigs torna a casa per afrontar el repte de dirigir l’equip blanc i blau.
Una vegada es trobi sortida als jugadors que no semblen tenir cabuda en aquest projecte, com Thievy, Gómez, Tejera i Germán, la plantilla quedarà tancada. L’equip tindrà una mitjana d’edat de 26 anys i, d’entrada, el plantejament de Sergio és jugar un futbol de possessió. L’entrenador té molta feina per endavant per intentar canviar la idiosincràsia d’un conjunt fet per contraatacar com el que s’ha trobat Sergio González després de la marxa de Javier Aguirre. És d’hora per poder fer cap mena d’anàlisi profund, però al partit disputat a Casablanca es va poder constatar que no serà fàcil arribar al debut davant l’Almería amb els deures fets. Haurem de tenir paciència amb les pèrdues de pilota des de la línia defensiva, que n’hi hauran quan s’intenti treure l’esfèrica jugada.
Als laterals i als extrems les posicions estan ben cobertes amb jugadors de diferents característiques, que es poden alternar a l’onze titular en funció de les necessitats del partit. Els periquitos poden mostrar-se més esperançats amb la medul·lar de l’equip, doncs el pulmó Victor Sánchez és tota una garantía, i qualsevol dels seus acompanyants pot aportar qualitat. Des dels ja coneguts Abraham o David López, passant per Manu Lanzarote, que aquesta temporada hauria de gaudir de més minuts, i finalitzant amb l’experiència i qualitat del nouvingut Salva Sevilla.
Pel que fa al gol, aquest any amb l’arribada de Caicedo i la continuïtat de l’estendard Blanc i blau, Sergio García, no hauria de faltar-ne. El míster, que ja va coincidir amb “Felipao” al Llevant, hi té fe cega. L’equatorià ha d’alliberar per fi de la pressió de ser l’única referència ofensiva a Sergio García, i amb el pas de les setmanes i la progressiva adaptació, poden convertir-se en una dupla temible de la Lliga BBVA.
El sentiment del soci en aquests moments és a parts iguals d’esperança, il·lusió i neguit. Ben sabut és a «can perico» que seria molt estrany que arribés l’1 de setembre sense la venda de cap jugador important. Kiko Casilla, Víctor Sánchez o Sergio García podrien deixar uns quants milions a la caixa perica, sempre necessitada però alhora debilitarien la columna vertebral d’aquest equip que il·lusiona.
Ara toca patir un mes perquè no hi hagi cap baixa important.
F. H.
Futbol Articulat 