L’escocès de les galtes rosades

Font: The Guardian

Al ‘teatre dels somnis’ s’ha abaixat el teló. Marxa l’actor principal, marxa el responsable de l’època més esplendorosa del Manchester United. Semblava que mai arribaria però, finalment, Sir Alex Ferguson es retira de les banquetes després de 26 anys al capdavant del Manchester United, un dels equips amb més història del futbol europeu.

En un món cada cop menys longeu, on s’acostuma a prioritzar la immediatesa dels títols per davant la paciència de construir un projecte esportiu, Ferguson ha aconseguit aferrar-se a la banqueta d’Old Trafford durant més de dues dècades. No podrà superar la increïble xifra de Guy Roux, entrenador de l’Auxerre, de 44 temporades, una fita difícil de superar.

Han estat 26 temporades al capdavant dels Red Devils on hi deixa un palmarès impressionant, 38 títols, incloses dues de les tres Lligues de Campions amb què compta el United, però el llegat més important és el caràcter guanyador que hi ha inculcat.

Tot va començar l’any 1986. Fergie, havia estat present al Mundial de Mèxic quasi per accident. El que havia de ser l’entrenador de la selecció escocesa, Jock Stein, va morir després d’un partit de classificació per a aquell Mundial, i l’entrenador escocès va acceptar fer-se càrrec de l’equip temporalment. Després d’allò, va tornar a l’Aberdeen. Havia aconseguit convertir l’equip escocès en referència europea, per davant de Rangers i Celtic, i tothom pensava que fitxaria per un equip més potent. Però, contra tot pronòstic, va decidir no acceptar cap de les moltes ofertes que havia rebut, sobretot de la Premier League. No obstant, un 5 de novembre d’aquell mateix any, va canviar d’opinió i i s’embarca en el projecte que li proposava el Manchester United.

Alex Ferguson i Matt Busby / Font: The Guardian

Ferguson va arribar a un equip que vivia a l’ombra del grans conjunts anglesos i acomplexat per un passat brillant. Matt Busby i els seus «Busby Babes» van portar una època esplendorosa al club aconseguint la primera lliga i la primera Copa d’Europa. Després va arribar una etapa d’inestabilitat fins que Fergie es va fer càrrec de l’equip.

En aquella època, el United no era ni molt menys l’equip que coneixem avui dia. Lluitava per no baixar, a les últimes posicions de la lliga. Els jugadors estaven en molt baixa forma i, a més, l’estrella de l’equip, B.Robson, tenia problemes amb la beguda. Així doncs, el panorama no era gaire engrescador per iniciar un projecte sòlid i guanyador.

Els primers anys van ser molt complicats per a l’entrenador escocès. L’equip no acabava de funcionar i la paciència de l’afició començava a exhaurir-se. Més endavant, Ferguson va descriure aquella primera època com “l’etapa més obscura de la seva vida”. A la temporada 89/90 van haver-hi els primers símptomes de millora. Després de fer una important inversió econòmica que va dur jugadors com Paul Ince a les seves files, l’equip va guanyar un títol 18 anys després.

Va ser un FA Cup contra el Crystal Palace. Aquella copa va salvar-li el cap, ja que la directiva s’estava plantejant molt seriosament destituir-lo però al final li van donar un any més de confiança. Després d’això, l’equip va començar a obtenir millor resultats i, fins i tot, va poder guanyar una Recopa d’Europa contra el F.C.Barcelona. Però el gran objectiu, la copa de la lliga, es continuava resistint i molts aficionats dubtaven que fos capaç de guanyar-la després de tants anys.

Presentació d’Eric Cantoná / Font: The Guardian

Va ser a la temporada 92/93 quan hi va haver el principal punt d’inflexió en la trajectòria de Ferguson al capdavant dels Red Devils; Eric Cantona. L’entrenador escocès buscava un jove crack que es convertís en l’eix al voltant del qual havia de girar l’equip, i el va trobar entre els suplents d’un segona divisió. Aquell jugador va transformar el caràcter de l’equip i, juntament, amb Marc Hughes van fer possible el somni de tornar a guanyar un altre campionat de lliga més de 20 anys després de l’últim.

La temporada següent va arribar a l’equip un altre dels jugadors mítics del gran Manchester, Roy Keane. Fergie va comentar anys després que havia estat el millor jugador que havia entrenat mai. Aquell any però, no van poder revalidar el títol. La temporada 95/96, va iniciar una nova revolució dins la plantilla. En contra de tota l’opinió pública, va vendre tres de les grans estrelles i va al•legar que ho havia fet perquè hi havia molts jugadors del filial que ja estaven preparats per donar el salt al primer equip. Els germans Neville, West Brown, Ryan Giggs, David Beckham, Nicky Butt i Paul Scholes, la generació d’or de Fergie. Uns jugadors que van arribar sent promeses i ell va convertir-los en realitats.

Quan s’acabi l’actual temporada de la Premier League no tornarem a veure més aquest home de galtes rosades mastegant xiclet compulsivament dirigint el Manchester United des de la banqueta, ho farà formant des de les oficines del del club com a director esportiu i ambaixador.

PALMARÈS de Sir Alex Ferguson.